|
El Fòrum Social per l’Educació a Catalunya, manifesta:
1.- QUE VOLEM UNA
EDUCACIÓ EMANCIPADORA QUE IMPLIQUI A TOTHOM
Entenem l’educació
com un dret universal i un bé públic, que abasta més enllà
de les etapes d’escolarització formal de les persones, ja
que forma una part indestriable de la vida dels ciutadans i
de les ciutadanes. L’educació és una eina imprescindible en
la formació integral de les persones i és, per tant, una
responsabilitat col·lectiva que depassa el marc escolar i
que l’administració té el deure de garantir en condicions
de qualitat i d’igualtat. L’educació, a més de ser una
necessitat per a l’emancipació personal i col·lectiva, és
una de les condicions per fer possible una societat
cohesionada, inclusiva i justa.
Així doncs, hem
d’assumir una doble tasca. D’una banda ens cal la implicació
de tots els sectors socials en la millora del sistema
educatiu; però, alhora, ens cal també un treball
interdisciplinari entre tots els sectors i agents socials
que intervenen en el procés educatiu de les persones al
llarg de la seva vida. I aquí fem referència a la família,
l’escola, els serveis socials, els centres oberts, les
entitats culturals, l’educació d’adults, els mitjans de
comunicació, l’educació no formal, l’educació en el lleure,
el món laboral. Ningú no pot defugir la seva quota de
responsabilitat.
2. QUE L’EDUCACIÓ
A CATALUNYA HA DE DONAR RESPOSTA ALS PROFUNDS CANVIS
SOCIALS I HA DE CONTROLAR LES CREIXENTS TENDÈNCIES
PRIVATITZADORES.
L’actual model de
globalització promou la mercantilització de l’educació i
del coneixement, a través d’instàncies com l’Acord General
de Comerç i Serveis que impulsen l’OMC i el BM. Assistim a
una presència creixent dels interessos privats, tant als
ensenyaments obligatoris, com a la Universitat i la Formació
Professional. Tot això posa en perill la concepció de
l’educació com a bé públic i com a dret fonamental.
Els canvis socials
i de mentalitat experimentats al nostre país durant les
darreres dècades han tingut repercussions en l’ensenyament.
Ens referim, entre d’altres, a l’emergència de diferents
models de família; a la incorporació massiva de les dones
al treball remunerat; a la incompatibilitat d’horaris
laborals, escolars i familiars amb les necessitats
d’atenció dels infants i els joves; a les noves tecnologies;
a l’augment de la immigració, a la nova concepció
d’inclusió que implica la incorporació de l’alumnat amb
discapacitats diverses als centres ordinaris. Una sèrie de
noves necessitats que no han estat acompanyades de
l’atenció i els recursos necessaris que les administracions
haurien hagut de posar en l’ensenyament públic, de manera
que l’actual sistema educatiu a Catalunya no garanteix prou
una educació de qualitat per a tothom ni la imprescindible
funció de cohesió social.
Més
específicament, no s’ha fet l’esforç necessari perquè la
distribució dels alumnes reflecteixi la diversitat cultural
i social present en la societat, sinó que s’ha permès la
concentració de l’alumnat estranger i amb menys recursos en
unes mateixes escoles. Un fet que dificulta una cohesió
social que només és possible a través de la convivència en
les mateixes aules d’alumnat de diferents procedències,
nivells socials i culturals, capacitats i limitacions.
3. QUE ÉS
NECESSARI UN CANVI DE MODEL EDUCATIU DEL QUAL L’ENSENYAMENT
PÚBLIC EN SIGUI L’EIX VERTEBRADOR.
Davant d’aquesta
situació, es fa del tot imprescindible un canvi de model
educatiu que garanteixi a més de la seva funció de
transmissió de la llengua i la cultura pròpia del nostre
país, la funció social d’ajudar a compensar desigualtats i
oferir una veritable igualtat d’oportunitats.
L’educació ha de
promoure els valors que formen part del patrimoni comú de
la societat democràtica: la llibertat de consciència, la
llibertat d’expressió, el respecte a la pluralitat i la
diferència, el reconeixement de la diversitat cultural,
afectiva i sexual, els valors no sexistes i la cultura de
la pau. Reafirmem també el caràcter laic de l’escola
pública, que ha de tractar la història i les
característiques de les diferents religions i cosmovisions
de forma aconfessional i ha d’evitar continguts i
enfocaments de caràcter doctrinari o confessional, que
pertanyen exclusivament a l’esfera privada de les persones,
i que ha de ser respectuosa tant amb la diversitat com amb
l’absència de creences.
Per tot això, és
imprescindible que l’ensenyament públic sigui l’eix
vertebrador de tot el sistema educatiu, que compti amb el
necessari prestigi social per tal de convertir-se en
l’opció majoritària, i s’eviti l’actual fragmentació social
a l’escola. Per a la qual cosa, cal aturar la creixent
privatització de l’ensenyament en tots els aspectes i cal
revisar l’actual política de concerts. Cal també redefinir
el concepte de “servei públic”, que s’ha d’entendre com
allò que pertany a la comunitat i està gestionat i
supervisat democràticament.
Cal promoure les
mesures adequades de prevenció del fracàs escolar, d’atenció
a l’alumnat amb necessitats educatives especials amb
discapacitats d’ordre físic, psíquic o sensorial, com també
de l’alumnat sobredotat, d’atenció a l’alumnat provinent de
sectors socials i econòmics desfavorits i d’acolliment de
l’alumnat nouvingut, amb propostes concretes d’actuació i
la implicació de tots els professionals i de la resta de la
comunitat educativa. Cal també la introducció de l’educació
audiovisual i la presència de l’educació emocional per tal
d’afavorir l’autoestima de tots i totes i la seva formació
global.
Per tot això, és
necessari i urgent ampliar les partides pressupostàries
destinades a l’ensenyament públic, amb l’objectiu de situar
la despesa educativa de Catalunya, com a mínim, al nivell
de la mitjana europea.
Finalment, les
persones i organitzacions que han participat en aquest Fòrum
Social per l’Educació a Catalunya, considerem que
l’educació és una eina fonamental per avançar cap a una
societat més justa, més igualitària i més pròspera, i que,
per tant, és imprescindible que tots els sectors i agents
socials s’impliquin en la consecució d’aquest objectiu.
I és per això que
les persones aquí presents ENS COMPROMETEM:
-
a lluitar per
aquesta millora de la societat i, per tant, de
l’educació.
-
a fer propostes,
des de cada àmbit, per tal d’aconseguir una educació que
respongui a les necessitats de tota la població.
-
a treballar de
manera interdisciplinar entre els diferents sectors i
agents socials.
-
a implicar-nos en
la consecució d’un ensenyament públic, laic, inclusiu i
de qualitat que aplegui a tots infants i joves de
Catalunya.
-
a pressionar per
tal que s’elimini la fragmentació social als centres
educatius, derivada de l’existència de xarxes educatives
diferents i desiguals.
-
a fomentar
un debat fluid i plural entre les persones i els agents
que intervenen en el fet educatiu.
I és per això que
les persones aquí presents RECLAMEM a les Administracions
pertinents:
-
Que vetllin per una educació universal i gratuïta, que
respongui a les necessitats reals de les persones i
asseguri una veritable igualtat d’oportunitats.
-
Que es proporcionin les eines i els recursos necessaris
per garantir una educació al llarg de tota la vida i es
posin els mitjans necessaris per fer possible una oferta
educativa àmplia que inclogui tots els àmbits de
l’educació.
-
Que es garanteixi la resposta pública a les necessitats
educatives de les persones adultes amb l’adequada
redefinició de les escoles d’adults, i en concret, que es
garanteixi l’atenció educativa a les persones adultes
immigrades.
-
Que s’asseguri l’educació infantil pública i gratuïta de 0
a 6 anys i sigui reconeguda com un dret de tots els nens
i nenes.
-
Que es treballi per adequar la vida laboral a les
necessitats dels pares i mares per tal que puguin
realitzar amb condicions la seva funció educativa.
-
Que es garanteixi la millora de les competències teòriques
i pràctiques de tots els professionals (mestres,
educadors/es socials, professors/es, pedagogs, psicòlegs,
etc.) que intervenen en els processos educatius, i
s’assegurin unes condicions de treball dignes per a tots i
totes, a partir del primer cicle d’escola infantil.
-
Que les Administracions apostin decididament per
prioritzar una xarxa pública d’educació en tots els
nivells educatius i que respongui a les necessitats de
totes les persones. Que es faci una revisió a fons dels
criteris de concertació dels centres privats o
d’iniciativa social, per tal que tots els centres que
reben fons públics compleixin tots els requisits legals ,
socials i propis d’un servei públic. Aquells que no els
complissin no haurien de rebre cap mena de subvenció
pública.
-
Que les Administracions haurien de tenir com a objectiu a
llarg termini que totes les escoles i els serveis
educatius finançats amb diner públic siguin de
titularitat pública. Per a la qual cosa cal establir nous
mecanismes per tal que els centres privats que tinguin
una voluntat de servei públic es puguin integrar a la
xarxa pública, tot garantint la permanència dels llocs de
treball.
-
Que es posin tots els recursos humans, tècnics i materials
necessaris per atendre tota la diversitat de l’alumnat i
per assegurar un sistema educatiu inclusiu i una
veritable igualtat d’oportunitats.
-
Que es garanteixi la laïcitat del sistema educatiu,
l’educació intercultural i no sexista, que promogui la
igualtat entre els homes i les dones, el respecte a les
diferents llengües i cultures, opinions i creences, el
respecte a les diferents orientacions sexuals i
identitats de gènere, que treballi per la creació d’una
consciència crítica, que impulsi els valors democràtics i
se suprimeixi dels plans d’estudis tot enfocament i
contingut doctrinari, sexista, homòfob o racista.
-
Que s’asseguri una major inversió en tots els àmbits
socials que incideixen en els processos educatius:
educació d’adults, educació no formal, educació en el
lleure, comunitats educatives, educació social,
equipaments socioculturals, centres oberts, biblioteques,
associacionisme educatiu, esplais, etc. Que s’asseguri un
augment substancial dels pressupostos dedicats a
l’educació, que situïn la despesa del nostre país en la
mitjana europea. La qual cosa implica un compromís de les
Administracions a situar la despesa d’educació en un 6 %
del PIB, en un màxim de tres anys.
-
VOLEM UNA EDUCACIÓ EMANCIPADORA
-
VOLEM QUE EL SABER, LA CULTURA I L’EDUCACIÓ NO SIGUIN UNA
MERCADERIA MÉS, SINÓ EINES DE TRANSFORMACIÓ I MILLORA
SOCIAL
-
VOLEM QUE AQUEST FÒRUM SIGUI UN IMPULS EN LA LLUITA PER
UN SISTEMA EDUCATIU PÚBLIC, LAIC I DE QUALITAT PER A
TOTHOM
-
UN ALTRE MÓN ÉS POSSIBLE
-
UNA ALTRA
EDUCACIÓ ÉS NECESSÀRIA
Barcelona, 27 de
febrer del 2005
|
